Heu tastat les cireres de la Vall d'Alcalà?
Son dolces com la mel i amb la primera mossegada, esclaten dins la boca com un torrent de sabor. Una llepolia natural que al nostre poble, situat a més de 600 metres sobre el nivell de la mar, recollim uns dies després que a la resta de pobles de la rodalia.
Pero ja ho diuen els més majors, el cirerer vol fred i ací en fa, i molt!. Una espera, però, que no ens amoïna ja que paga la pena per poder gaudir d'aquest regal ben roig.
Pero ja ho diuen els més majors, el cirerer vol fred i ací en fa, i molt!. Una espera, però, que no ens amoïna ja que paga la pena per poder gaudir d'aquest regal ben roig.
Al natural, en confitura i com no amb aiguardent!
Nosaltres les fem així: Primerament llevem el "peçó" a les cireres, després omplim amb elles un pot de vidre d'un quart de litre. Afegim 3 o 4 cullerades de sucre i finalment aboquem l'aiguardent fins que acabe per cobrir les cireres. S'ha de tindre paciència i esperar com a mínim un més abans de tastar-les. Poc a poc l'aiguardent anirà prenent el color de les cireres, que acabaran quasi blanques. Proveu de fer-ne. És un bon remat per a un bon dinar!
